Teatre popular català

TEATRE POPULAR CATALÀ

Paral·lelament, també es creà un teatre popular. En el camp religiós es limità a reproduir els models més típics de l’edat mitjana que l’Església promovia (danses de la mort, peces relatives als cicles de Nadal i de la Passió, Misteri d’Elx, vides de sants, etc.) i de les quals se servia per fer arribar a les classes humils els seus ensenyaments doctrinals i moralitzadors.

En el camp profà es consolidà, en aquest tres segles l’entremès medieval, anomenat sainet de costums. Es tracta de peces dramàtiques breus (sovint complements d’una obra més llarga), que descrivien costums de l’època, acompanyades de música i cançons i que tenien sovint una intenció satírica i, ja al segle XIX, adaptava a les necessitats locals el teatre polític sorgit arran de la Revolució Francesa.

Teatre religiós

Al llarg de l’edat mitjana l’Església s’adona de les possibilitats propagandístiques i pedagògiques del teatre. Així, en els rituals religiosos comencen a introduir elements dramàtics (representacions). Amb el temps, aquests elements acabaran convertint-se en obres independents.

-Els textos són senzills i directes per tal de fer arribar el missatge religiós, però l’escenografia i la música són d’una complexitat considerable.

-Les representacions de teatre religiós s’anomenen “misteris” i introdueixen temes relacionats amb la història del cristianisme.

-Destaquen les “passions”, representacions del cicle pasqual en què Crist viu la mort, la passió i la resurrecció. Actualment, les més famoses són les d’Esparreguera i Olesa de Montserrat.

-Els “Pastorets” giren al voltant del naixement de Jesucrist, i se solen representar per Nadal arreu de Catalunya. També tenim les vides de sants, la vida de la Verge Maria (“El misteri d’Elx”) i la festivitat de Corpus (la “Patum” de Berga).

Teatre profà. Entremesos i sainets

-Els sainets al Principat (entremesos a les Illes Balears) és un gènere teatral que a finals del segle XVIII ha aconseguit un veritable ressò popular. Aquestes són les seves característiques:

• Es representa en qualsevol espai obert o tancat (places, sales particulars, cafès…).
• Té una estructura homogènia: són peces curtes, còmiques, en versos de caràcter popular, d’intenció satírica sobre els estaments militars i eclesiàstics.
• Es representa com a complement d’una obra dramàtica més llarga i més transcendent (misteris religiosos, per exemple).
• Està fet per als sectors populars: pagesia, menestralia…
• Temàtica: conflictes al voltant de l’amor i la gana, en un marc social marcat per la pobresa.
• Els personatges són prototípics: el marit banyut, el conquistador fatxenda, la doneta presumida, el policia o militar vanitós (que sempre parla en castellà), estudiants trapelles…