LITERATURA POPULAR CATALANA
Enfront del declivi de la literatura culta dels segles XVI, XVII i XVIII, la literatura popular catalana va guanyar importància perquè va mantenir una gran vitalitat en tots els gèneres, la qual cosa posa en evidència la normalitat d’un ús social del català aclaparadorament majoritari entre la població del Països Catalans, cosa lògica si es té en compte que el poble mai no va deixar de parlar la seva llengua i que la castellanització afectà, sobretot, els ambients més propers a la Cort.
IMPORTÀNCIA DE LA LITERATURA POPULAR
Com ja s’ha dit, entre els segles XVI i XVIII, en què la literatura catalana acusa una certa crisi de qualitat i quantitat, la literatura popular i tradicional rep protagonisme i representativitat en la conservació de la llengua.
Característiques:
- Popular: pel ressò i l’acceptació que aconsegueix en una comunitat que la fa seva.
- Tradicional: es transmet de generació en generació, tot i ser reelaborada.
Sovint, aquesta literatura està musicada, cosa que l’ajuda a ser acceptada i difosa.
Aquest conjunt coherent, ric i variat de composicions literàries populars serà recuperat més endavant, durant el segle XIX, en el període de la Renaixença.
Una mà de lletres 