El Renaixement

El Renaixement

Pot afirmar-se que, al llarg dels segles XIV, XV i XVI s’esdevenen una sèrie de transformacions en les estructures econòmiques i de la vida social, política i intel·lectual, que fan que a tot l’àmbit europeu  es modifiquin lentament les preferències literàries, els cànons de les belles arts (escultura, pintura, arquitectura) i els gustos estètics; i que es modifiquin igualment, en una altra mesura molt més difícil d’avaluar, elements “macro-estructurals” tals com els costums socials, la religiositat popular i les relacions públiques.

Va ser una transició lenta de l’Edat Mitjana a l’Edat Moderna, cosa que vol dir que Europa no va passar, de la nit al dia, dels models medievals als models renaixentistes.

Certament, hi ha, uns fets polítics, urbanístics i econòmics, molt determinants, que faciliten alguna nova “actitud” de l’home renaixentista respecte al suposat prototipus de l’home medieval, però, almenys pel que fa a l’humanisme renaixentista –és a dir, pel que fa a les manifestacions escrites del Renaixement- s’ha de subratllar la primeríssima importància d’un fenomen elemental i de gran simplicitat històrica: allò que anomenem Renaixement en l’àmbit de les lletres i de les arts, és la conseqüència de l’afirmació, quasi a títol personal, i per part d’uns autors molt concrets, d’uns models estètics diferents dels que són propis de la tradició medieval cristiana.

En aquest sentit, tres noms són insubstituïbles: Petrarca al s. XIV Trecento (sobretot, però també Dante i Boccaccio) en l’àmbit de les lletres, Giotto també al s. XIV, en l’àmbit de la pintura (Se’l considera el primer d’una sèrie de grans artistes que van contribuir a desenvolupar el Renaixement italià. També és un dels primers pintors que representava expressions d’emocions i un espai tridimensional) i Bruneleschi (s. XIV-XV) en el de l’arquitectura.

Característiques