Ramon LLull: l’aparició de la prosa literària
Ramon Llull és considerat el creador de la prosa literària en català. La seva importància rau a què és el primer escriptor europeu que tria una llengua vulgar (romànica) per parlar de temes que fins aleshores eren reservats al llatí, com la filosofia, la ciència, la teologia…
Vida
Va néixer a Mallorca el 1232 i va morir el 1315, tot i ser fill de pares barcelonins que es van establir a l’illa després de la conquesta. Va treballar a la cort de Jaume II. Es va casar i va tenir dos fills, però després de diverses aparicions divines va deixar la seva família per entrar en la penitència i en l’apostolat. Això el va portar a viatjar per Europa i per Àfrica per a predicar la fe cristiana i intentar convertir els infidels. També va crear escoles per a missioners per ensenyar les diferents llengües en les quals s’havia de predicar.
Obres més importants
Novel·la que retrata la vida medieval sense una ubicació determinada. Consta de cinc parts com a cinc estadis per arribar a Déu, i el protagonista haurà de passar per diverses etapes fins a arribar a la perfecció espiritual cinquè llibre.
És un fragment del Blanquerna -el cinquè llibre- que té un caire molt poètic. En ell, l’Amic, que és l’ànima, cerca el seu Amat, que és Déu. Presenta una gran influència del Càntic dels Càntics
Escrit durant un viatge a París entre 1288 i 1289. És una enciclopèdia de coneixements que aparenta ser una novel·la, ja que hi ha una trama narrativa protagonitzada per Fèlix; en aquesta obra s’hi diu com ha de ser l’home de l’època, que ha de viatjar per veure les meravelles que Déu ha posat en aquest món.
És un fragment del Llibre de meravelles. Contràriament a allò que poguéssim pensar pel seu nom, aquesta obra és un pròleg, no un bestiari; ens trobam, doncs, amb un llibre que fa una crítica sobre la política i sobre la societat de l’època, que té un caràcter al·legòric i una finalitat didàctica i moral.
Les llengües de Ramon Llull
Produí la seva obra en quatre llengües: llatí, català, àrab i provençal, que emprava segons l’entorn de producció o el destinatari i la finalitat dallò que volia comunicar.
L’estil de Ramon Llull: peculiaritats lingüístiques
Estableix la forma descriure en català que seguiran els escriptors posteriors, no obstant això, la seva obra presenta moltes particularitats lingüístiques com ara un ús combinat entre la llengua col·loquial i la culta, que es pot comprovar en l’ús que fa de la subordinació, o un lèxic que beu de la llengua catalana però que també presenta llatinismes i nombroses innovacions com ara moltes paraules derivades o mots exclusivament lul·lians.
Altres enllaços
Centre de documentació Ramon Llull
Jordi Gayà Esterlich. Estudis i publicacions
Una mà de lletres 