El Realisme

Durant la segona meitat del segle XIX, el Realisme va ser el corrent literari dominant a tot Europa. Nascut a França, es centra sobretot en la novel·la per tal de reflectir la societat del seu temps. Si el Romanticisme sovint apostava per l’evasió del lector, el Realisme vol mostrar-li els grans processos socials de l’època (la industrialització, la vida de la classe obrera…). Segons Stendhal (pseudònim d’Henri Beyle), “una novel·la és un mirall que hom passeja vora un camí. Ara reflecteix als vostres ulls el blau del cel, ara el fang del camí”.

Característiques

Valora la capacitat d’observació i el desig científic: s’interessa per l’exposició i el retrat detallista.
Predomina la raó com a instrument per captar la realitat.
Rebutja la idealització romàntica. Cerca el verisme, l’objectivitat i la imparcialitat.
Presenta la realitat urbana. En el cas de la realitat rural, mai es mostra bucòlica.
Fa aparèixer escenes i personatges de la vida quotidiana: burgesos, obrers, camperols…
Tracta temes socials: les normes, els diners, el matrimoni, les condicions laborals…
Critica i denuncia la problemàtica social i les xacres del capitalisme i de la vida urbana.
Busca un estil versemblant, descriptiu, detallista… Treballa la llengua (els diferents registres, del culte al col·loquial) i la psicologia dels personatges.

A finals del segle XIX, el realisme té com a conseqüència el Naturalisme, moviment creat pel francès Émile Zola, que vol retratar la vida de les classes socials més desfavorides a partir de les teories deterministes (idea que considera que els humans vivim condicionats per l’herència biològica i per la influència del medi en què vivim).