El Modernisme a Catalunya
En el cas català, el Modernisme significà un trencament amb les idees burgeses i regionalistes de la Renaixença.
A finals del segle XIX començà a Catalunya un moviment cultural anomenat Modernisme que coincidí i es relacionà amb altres “modernismes” d’Europa, per bé que aquí tingué unes característiques pròpies.
El Modernisme català abastà tots els camps artístics. També la literatura.
El Modernisme s’ha d’entendre a Catalunya no només com un corrent artístic i literari que vol adaptar-se als canvis vertiginosos del nou segle,
sinó com una posició ideològica que pretén transformar la societat en un procés global de renovació d’una cultura.
Tot i ser un moviment complex i fins i tot contradictori, el que pretenia el Modernisme era una transformació de la societat a través de la cultura, és a dir, volia passar d’una cultura regional i tradicionalista a una altra nacional que fos autosuficient, moderna i comparable a les europees.
L’inici del Modernisme coincideix, i en part s’explica, amb el tancament d’una etapa de la burgesia d’obsessiva acumulació de capital, generadora d’una ètica d’estalvi i treball i n’entra en una altra de modernització, de creixent consum capitalista en què sobretot els sectors més joves volen començar a gaudir de la riquesa acumulada.
Així, un grup d’intel·lectuals sorgits de la burgesia s’enfronta críticament a la seva pròpia classe i reclama un lloc dirigent en el procés cultural per tal de treure Catalunya del seu endarreriment en relació a Europa.
En alguns casos, en els inicis del moviment, l’enfrontament és tan radical que es produeix un trencament dels artistes amb la societat que amb el temps s’anirà esvaint.
Una mà de lletres 