Narcís Oller

És el gran novel·lista de la Renaixença i el millor representant del Realisme i el Naturalisme en terres catalanes. Se’l considera el creador de la novel·la catalana moderna, ja que la manca d’una tradició recent (l’última gran novel·la, Tirant lo Blanc, datava de tres-cents anys enrere) l’obliga a adaptar l’estructura narrativa i el llenguatge del gènere a les noves tendències europees, amb temes i una visió del món fins llavors inèdits en la narrativa catalana del segle XIX.

Malgrat tot, les seves obres presenten algunes limitacions i una tendència al sentimentalisme. Pel que fa a la llengua, també és un autor força descurat, lluny del rigor i la polidesa de Verdaguer: pateix imperfeccions, com ara un ús relativament freqüent de castellanismes i onomatopeies.

Va néixer a Valls el 1846, va estudiar dret i va treballar de procurador de tribunals a Barcelona fins a la seva mort el 1930. Va començar escrivint en castellà com a aficionat; el pas del castellà al català va venir donat, sobretot, per la influència del seu cosí Josep Yxart (crític literari, que l’introdueix en els cercles literaris de la Renaixença). També l’impacte dels Jocs Florals del 1877 hi va col·laborar. Per aquesta època descobreix la novel·la realista francesa, que en part incorpora a les seves primeres obres en català.

Obra

1a etapa
Període de formació i aprenentatge. Oller es mou entre el Romanticisme i el Realisme. A La papallona (1882), l’estudi naturalista d’un seductor tendeix cap al sentimentalisme, sobretot quan aquest personatge es penedeix davant la mort d’una de les seves amants. Émile Zola, “pare” del naturalisme, va escriure un pròleg a l’edició francesa de l’obra.

2a etapa
L’autor segueix l’ideari del Realisme i el Naturalisme. Publica L’escanyapobres (1884), una novel·la més dura i sense sentimentalisme, el retrat d’un avar enmig d’un poble que pateix la transformació industrial. Després de Vilaniu (1885), publica la seva obra més ambiciosa, La febre d’or (1890-1892, tres volums), que gira a l’entorn de les oscil·lacions de la borsa a la Barcelona de l’època i les conseqüències que tenen en la família d’un fuster enriquit que acabarà arruïnat. La bogeria (1898) planteja una de les grans obsessions del Naturalisme: la discussió sobre les condicions hereditàries i ambientals que poden portar un home a acabar boig.

3a etapa
Recerca de noves fórmules narratives. A Pilar Prim (1906) intenta adaptar-se al nou corrent imperant, el Modernisme, i narra l’enamorament d’una dona madura.