La Crònica de Pere el Cerimoniós
És la darrera de les quatre grans cròniques i va ser acabada el 1386. Va ser dictada pel rei Pere III el Cerimoniós i copiada pels seus escrivans. És una crònica autobiogràfica i té una finalitat clarament propagandística: Pere III la concebé com una eina per justificar les seves decisions polítiques.
- Autor: Pere III el Cerimoniós (1319-1387) va promoure la redacció d’obres historiogràfiques i va reformar la Cancelleria Reial, a través de la qual l’Humanisme va introduir-se a la corona d’Aragó. El seu tarannà polític, de caire absolutista (va retallar els privilegis de la noblesa catalana), el va acostar al concepte de monarca renaixentista, astut i autoritari. Usa en la crònica el plural majestàtic Nós.
- Fets històrics narrats: la Crònica s’inicia amb un pròleg en forma de parlament a les Corts que dona pas al relat del regnat del seu pare, Alfons III el Benigne. Tot seguit se centra en el regnat de Pere III, amb la reincorporació del regne de Mallorca i les lluites contra la noblesa aragonesa i valenciana.
- Trets peculiars: és l’única crònica en què no s’utilitzen cançons de gesta prosificades, sinó que es basa en els documents de la Cancelleria i en l’experiència del rei, que hi aboca els propis records i sentiments. Hi abunden els episodis que mostren la crueltat i sang freda reial a l’hora de fer justícia.
- Estil i llengua: la prosa és correcta i acurada per influència dels documents cancellerescos, però sense la vivesa i el pintoresquisme de les tres cròniques anteriors. Tan sols les intervencions del rei trenquen l’eixutesa estilística. Hi apareixen altres llengües com l’occità, el castellà i l’aragonès.
Una mà de lletres 