LA IL·LUSTRACIÓ I EL NEOCLASSICISME
El segle XVIII, històricament parlant, serà un dels més nefastos pels Països Catalans. La derrota catalana a la guerra de Successió significarà l’abolició dels drets i de les llibertats del país (Decret de Nova Planta, 1716).
En un altre ordre de coses, el segle XVIII representarà per Catalunya l’inici de la industrialització.
Quant a l’idioma, excepte a l’illa de Menorca, el català és una llengua perseguida i en bona part abandonada per les classes altes i per la gent culta del país.
Neoclassicisme i Il·lustració van lligats l’un amb l’altre.
- El Neoclassicisme és un moviment estètic que fa referència a l’art i a la literatura.
- La Il·lustració és un moviment francès del pensament que propugnava el liberalisme polític i la llibertat religiosa. Les bases de la Il·lustració són la ciència empírica (que es contraposa a l’especulació religiosa i metafísica), l’exaltació de la raó i la “llibertat natural” (tots els humans neixen iguals i són lliures per naturalesa). Va culminar amb la revolució francesa el 1789 i la fundació d’una democràcia burgesa basada en la separació dels poders executiu, legislatiu i judicial
Tots dos moviments tenen els seus orígens a la França del segle XVIII i van molt lligats a l’ascens de la burgesia.
Els autors neoclàssics imiten els models grecs i llatins segons unes normes d’equilibri i d’unitat artística:
- versemblança: fugir de la particularitat, fantasia i dels excessos i exageracions
- unitat d’estil: evitar contrastos i mescla de gèneres
- finalitat moralitzadora o pedagògica de l’art: l’art ha de contenir un ensenyament, alliçonar o exemplificar.
Per als escriptors il·lustrats, la literatura tenia com a missió principal difondre tant els coneixements propis del moment, com les idees del liberalisme en contra de l’absolutisme polític i el dogmatisme religiós.
Com podem deduir d’aquestes característiques tant la Il·lustració com el Neoclassicisme es contraposen a l’estètica i a les actituds del Barroc. Contra la ideologia dogmàtica, obscura i l’esperit escolàstic, els il·lustrats proposen una total confiança en la metodologia empírica. Contra l’art recargolat i excessiu, el Neoclassicisme opta per l’equilibri i la serenor de l’art clàssic.
Una mà de lletres 