El Barroc, com a etapa històrica, s’inicia al segle XVII i s’allarga fins ben entrat el segle XVIII.
El Barroc és una estètica que tradueix una crisi intensa de valors que veiem reflectida en tot el món espiritual, polític i social europeu del segle XVII. La decepció és gran i la necessitat d’evadir-se de la realitat urgent; el Barroc dóna resposta artística a aquestes necessitats de l’entorn. Es caracteritza pel triomf de l’ornamentació, els jocs de paraules, la recerca de l’emoció, el plaer estètic i un auge en la creativitat dels països europeus.
Durant aquest període, l’estat espanyol està governat per una monarquia absoluta, la dels Àustries, que potencia l’ús de la llengua castellana en tot el territori. En conseqüència, la literatura catalana queda relegada a la producció oral i manuscrita.
La producció es veurà molt condicionada pel ressò de l’èxit del barroc castellà, el segle d’or d’aquesta literatura. Els autors de l’època, en general, com ja passava en el Renaixement, alternaven l’ús del català amb el del castellà. La influència dels principals temes i autors es notà especialment en el vocabulari i la sintaxi de la poesia i el teatre. Francesc Vicenç Garcia fou l’únic que aconseguí de formar una escola, el vallfogonisme, que l’imità en aquells aspectes més secundaris i que s’allargassà fins ben entrat el s. XIX.
La bellesa clàssica deixa de ser suficient com a font de felicitat i l’optimisme dóna pas al desencís i a l’escepticisme.
Des del punt de vista artístic, el barroc conrearà una estètica basada en l’excés i l’engany als sentits, que podem concretar en els següents punts:
— Joc constant entre realitat i aparença, bellesa i lletjor, la veritat i la mentida.
— Exageració que porta a la manca d’harmonia i al desequilibri. Art recarregat excessiu, ric, ampul·lós.
— Recerca constant de l’efecte sorprenent.
— Desengany i pessimisme.
— Idea del món com un lloc on triomfen la vanitat, les falses aparences i l’engany.
— L’Art esdevé una paròdia de la realitat, un plagi.
— Art intel·lectualitzat contrastat amb la sàtira mordaç.
Els temes propis de l’art i la literatura del Barroc són:
— La variabilitat de la fortuna.
— El món com un teatre.
— La vida com un somni.
— La mort.
— La fugacitat de la vida.
Una mà de lletres 