LITERATURA POPULAR
Des del s. XVI fins al XIX, el poble va seguir creant una poesia i una narrativa de factura més aviat tosca però sovint plena de vivesa i colorit. Normalment és anònima i no respecta fronteres polítiques ni lingüístiques: per això presenta múltiples variants. Però és una literatura poc propensa a les innovacions: tant la forma com els temes i els motius són estereotipats. A causa de la manca d’originalitat i dels pocs canvis que presenta al llarg del temps, té una evolució més lenta que la literatura culta i és més difícil de datar: es pot haver transmès des de molts segles abans i pot ser molt antiga.
La part més interessant, divulgada per via oral, no fou publicada fins al s XIX; la part més circumstancial, en canvi, era divulgada a través de la lletra impresa i assolia tiratges prou importants (romanços, col·loquis, relacions de fets històrics o de costums, etc.).
És una literatura efímera, ja que moltes de les seves mostres s’han perdut per no haver estat fixades per escrit. La simple transcripció de textos i la recreació literària per autors consagrats són dues formes de fixació per escrit on es poden trobar recollides aquestes mostres de literatura popular.
Una mà de lletres 