Catalunya: entre el Noucentisme i el Modernisme
El Modernisme neix a finals del segle XIX, al voltant de la revista L’Avenç, i aplega la joventut més dinàmica del moment. Com que volen apropar-se a les idees i les formes artístiques més modernes d’Europa, s’allunyen i rebutgen el folklorisme i localisme de la Renaixença.
Els modernistes volen establir una catalanitat entesa com a expressió europea i moderna. Això provoca un trencament entre l’artista i la societat, ja que l’artista rebutja una burgesia que dóna mostres de gran insensibilitat cultural.
La posició que adopten els modernistes és bohèmia. Prefereixen malviure del seu ofici artístic que lligar-se a les convencions socials. Tanmateix, el seu objectiu final és transmetre a la societat els seus ideals de modernització a través de l’art i la cultura per canviar-la i millorar-la.
En canvi, el Noucentisme neix sota l’aixopluc del poder polític. Les etapes de recuperació de la identitat catalana (la Renaixença) i de l’obertura a la sensibilitat contemporània (el Modernisme) han de donar pas a la construcció de país, tot comptant amb el poder polític.
La Lliga Regionalista d’Enric Prat de la Riba és el partit que agrupa els noucentistes. Representa la burgesia desenganyada del poder central i a través de la Diputació de Barcelona, a partir del 1907, Prat de la Riba encapçala la Mancomunitat de Catalunya, un primer espai de poder polític real després d’anys de centralisme polític.
Els intel·lectuals noucentistes s’encarreguen d’aportar propostes culturals a un projecte que vol desenvolupar Catalunya al nivell dels primers països europeus: plans urbanístics, carreteres, telèfons, escoles, biblioteques, museus, universitats…
És molt important assenyalar que, mentre el Modernisme és un conjunt de corrents artístics i estètics molt diversos que conflueixen en la voluntat de canviar la societat a través de la cultura, el Noucentisme és un projecte polític en què intervenen els intel·lectuals de forma important.
Una mà de lletres 