POESIA BARROCA CULTA CATALANA
La poesia barroca al Principat és influenciada pels models espanyols (especialment Gòngora i l’escola culterana[1])
- En la temàtica de la poesia barroca destaca:
— l’actitud de desengany i frustració a causa de la crisi social;
— la mort, el plaer i la voluntat ascètica,
— la caricatura tragicoburlesca i el pessimisme polític.
Temes:
— pas del temps (tempus fugit) com a destructor de la bellesa i la mort. Caràcter
efímer del plaer.
— aprofita el temps (carpe diem)
— dualitat entre la fugacitat del plaer i la voluntat ascètica
— la caricatura burlesca de l’existència
— crítica de vicis de l’ésser humà i descripció dels elements que degeneren l’espècie humana.
— visió desenganyada del món que deriva cap a actituds del tipus: frivolitat,
pessimisme, desengany, misticisme, desesperació, cinisme, desencís,
disconformitat individual,…
- S’utilitzen els recursos de
— l’artificiositat,
— el contrast entre dos conceptes oposats
— la deformació de la realitat,
— abundància de cultismes i castellanismes lèxics i sintàctics, entesos com ennoblidors, ja que la llengua catalana era considerada massa senzilla.
— joc, paròdia
— l’ús i abús de figures retòriques (hipèrbaton, anàfora, personificació, metàfora…)
— il·lusions òptiques, jocs visuals
— sàtira corrosiva
— elogi desmesurat
— cultismes i castellanismes
- Mètrica: ús del sonet i el decasíl·lab italià sense cesura. S’incorporen estrofes castellanes com la quintilla, l’octava, la silva, la dècima i el romanç.
Busquen l’evasió a través de l’obra, cosa que implica l’artificiositat, el recargolament i el recarregament. Transforma la realitat a través de l’artifici i l’ornamentació per impressionar.
[1] El Barroc espanyol es va manifestar en dos corrents: el conceptisme i el culteranisme. Tot i que s’acostuma a afirmar que es tracta de dos estils oposats, tots dos cerquen la complicació formal. El culteranisme intensifica els elements sensorials preocupat pel preciosisme i l’artificiositat formal a través de la metàfora, l’adjectivació, l’hipèrbaton o els efectes rítmics i musicals del llenguatge. El culteranisme és el corrent estètic conreat per Luís de Góngora, que fa ús de cultismes provinents del llatí, d’al·lusions mitològiques o d’hipèrbatons violents, entre altres recursos que emfasitzen el caràcter artificiós del poema.
Una mà de lletres 