FRANCESC VICENT GARCIA (RECTOR DE VALLFOGONA)
Francesc Vicent Garcia Francesc Vicent Garcia, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona (Tortosa, Baix Ebre, c. 1582 – Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 1623), és el més cèlebre dels autors d’aquests tres segles. Conreà poesia, prosa i teatre seguint els models imposats pels autors castellans del moment, tant en l’aspecte formal com en la temàtica. Escrigué poesia artificiosa i elegant, sonets lírics, faules mitològiques de caràcter burlesc, sàtires violentes contra persones o modes literàries i fins i tot una comèdia hagiogràfica.
La seva obra, típicament barroca, passa del grotesc al sublim, i se l’ha relacionat sovint amb el conceptisme[1]. La seva fama es basa en un dels vessants de la seva obra: aquell que posa l’accent en l’humorisme groller i volgudament exagerat, que passa per la burla i per una certa tendència escatològica, amb un llenguatge castellanitzat i ple de tòpics literaris. L’èxit d’aquests poemes va donar lloc al fenomen del «vallfogonisme», consistent en la imitació, fins a principis del segle XIX, d’aquest tipus de composició de tipus xaró[2].
[1] conceptisme: corrent poètic conreat per Francisco de Quevedo, basat en l’enginy i en el joc de paraules.
[2] Xaró: de mal gust, mancat d’art, de gràcia, de distinció.
Una mà de lletres 