El Modernisme literari
Quant al Modernisme estrictament literari, se sol citar com a data d’inici l’any 1892, coincidint amb la primera Festa Modernista del Cau Ferrat de Sitges i un conjunt de propostes renovadores que comencen a aparèixer a la revista “L’Avenç”.
El Modernisme català va tenir punts de contacte amb la resta de modernismes europeus així com amb altres moviments coetanis, com el simbolisme o el decadentisme.
El filòsof alemany Friedrich Nietzsche (1844-1900), amb la seva idea de superhome i el seu concepte de voluntat, i el dramaturg noruec Henrik Ibsen (1828-1906), autor de l’obra Un enemic del poble, en van ser alguns dels principals models.
La imatge que avui en dia es té del Modernisme català prové de les arts plàstiques, sobretot de l’arquitectura: és la d’un moviment decorativista, vistós i espectacular. Les obres d’Antoni Gaudí (La Pedrera, la Sagrada Família, el Parc Güell) i de lluís Domènech i Montaner (el Palau de la Música) en són exemples ben emblemàtics.
No obstant això, el moviment va tenir unes connotacions ben diferents des que començà en els últims deu ans del segle XIX: en els seus orígens va ser antiburgès, en alguns casos de manera radical, i va tenir relació amb els moviments d’esquerra i amb un accentuat Nacionalisme. De fet, pretengué ser una superació de la Renaixença quant a les aspiracions nacionals, i la plena normalització de la cultura catalana.
La bohèmia
Vinculada a aquests referents, va néixer la figura del bohemi, personatge antiburgès que vivia al marge de la societat, de vegades extravagant i sovint idealista.
Cal distingir entre dos tipus de bohèmia:
- La bohèmia negra: la pròpia dels que realment vivien al marge de la societat
- La bohèmia daurada: la dels qui, tot i criticar la burgesia, en provenien i vivien bé.
Una mà de lletres 