Poesia trobadoresca

Poesia trobadoresca

Un trobador a la cort reial. Font: Thinglink

La poesia trobadoresca és la primera poesia culta d’Europa no escrita en llatí, sinó en una koiné basada en el provençal (dialecte de l’occità).

És composta per un trobador, el qual sol acompanyar les seues lletres de música.

Gèneres

• Cançó: gènere més característic i freqüent. Tema amorós. La música sempre era nova.
• Sirventés: es tracta d’una burla. La música era coneguda per l’auditori.
• Plany: lament per la mort d’un personatge.
• Debat poetic: discussió entre dos trobadors.
• Pastorel·la: diàleg amorós entre el trobador i una pastora.
• Alba: narració de la separació de dos amants a l’alba, després que hagin passat la nit plegats.

Amor cortès

L’amor cortès és una filosofia de l’amor nascuda al segle XI que significa “amor pur” i que s’expressa d’una manera cortesa i cavalleresca en una sèrie de convencions i regles. Es tracta d’un codi de comportament per als amants. El trobador canta a una dama idealitzada, normalment casada i que reuneix les millors qualitats (jove, bella, virtuosa). Se l’anomena amb un senyal per tal que no se la reconegui.

Personatges

• Midons: amada a qui canta el trobador (representa el rei)
• Hom: poeta (representa el vassall)
• Gilós: Marit de la dona.
• Lausangiers: espies que informen el marit.

Els trobadors i les trobairitz

– Comtessa de Dia

– Guillem de Berguedà

– Guillem de Cabestany

– Guillem de Cervera (Cerverí de Girona)