La producció als Països Catalans durant el període neoclàssic

Joan Ramis i Ramis

LA PRODUCCIÓ ALS PAÏSOS CATALANS DURANT EL PERÍODE NEOCLÀSSIC

Textos il·lustrats

La majoria de textos que podem qualificar d’il·lustrats s’escriuran en llatí o en espanyol, i seran obres de caràcter històric o tècnic.

Rafel d’Amat i de Cortana, Baró de Maldà (Barcelona,1764-1819), serà un dels pocs escriptors que no abandonaran la llengua del país. El baró escriví el Calaix de sastre, obra memorialística d’uns seixanta volums que relata fets que van del 1769 fins al 1816.

 Textos neoclàssics 

Sobretot al Principat, hi haurà encara al segle XVIII una forta presència de l’estètica del Barroc, que anirà difuminant-se progressivament.

Els textos neoclàssics catalans cal buscar-los als territoris que en aquest segle estan sota domini francès (Catalunya Nord) i anglès (Menorca), estats que, en aquell moment, són els dos estats més importants, tant políticament com cultural.

A la Catalunya Nord, tot i que es pateix una repressió política i lingüística, hi trobem algunes peces de teatre neoclàssic escrites en català. És un tipus de teatre que sovint consisteix en reelaboracions de teatre hagiogràfic però adaptant-les a les normes clàssiques. També es feren adaptacions, versions i traduccions al català d’autors del teatre francès del segle XVII, com Molière, Racine i Corneille.
Menorca, que al segle XVIII anirà passant de mà en mà (domini britànic, francès i espanyol), els anys que formà part de l’imperi Britànic gaudeix de certa independència, ja que pels britànics l’illa només serà una base militar i naval.

És en aquests anys que es forma la Societat Maonesa de Cultura, que és una acadèmia típica de l’època neoclàssica on el català era oficial i obligatori. La gent de la Societat Maonesa farà un gran nombre de traduccions de textos teatrals al català (Molière, Goldoni, Moratin…), i alguns dels seus integrants faran obres pròpies de teatre culte, com és el cas de Joan Ramis i Ramis (Maó, 1746-1819) o d’Antoni Febrer i Cardona (Maó, 1761-1841). Quant a la prosa, i al marge de la Societat Maonesa de Cultura, apareixen diverses cròniques i dietaris, un del mateix Joan Ramis. També es fan traduccions i textos de caire lingüístic. No hi trobem, però, obres narratives de ficció.