PROSA POPULAR CATALANA
Cal destacar les rondalles i les llegendes, dos dels gèneres més universals que també es transmetien oralment. Són relats ficticis i és habitual el seu caràcter fabulós, tot i que, en algun moment, s’han pogut considerar fets reals. Destaca una narració, també anònima, el Viatge a l’Infern d’en Pere Porter, que insisteix en determinats models medievals.
Les rondalles (prosa)
-Narracions anònimes transmeses oralment que presenten fets fantàstics o imaginaris.
-Durant el segle XIX, en l’època de la Renaixença, cal destacar la feina de recopilació de rondalles que duen a terme el mallorquí Antoni Maria Alcover (Rondaies mallorquines), el poeta català Jacint Verdaguer i l’escriptor valencià Enric Valor, entre d’altres. Tots ells les recollien directament de la gent del poble.
Les llegendes
Les llegendes són narracions populars que solen barrejar elements reals i elements imaginaris.
Les llegendes tenen les característiques següents:
– es basen en elements reals (personatges, castells, fets històrics, …) que són transformats per la tradició
en elements imaginaris més o menys fantàstics (dracs, gegants, encanteris, …)
– serveixen per explicar costums o tradicions que ens han arribat per transmissió oral.
– estan relacionades amb un personatge, un lloc, un monument, un país, …
– de vegades donen un consell o proposen un comportament determinat.
Una mà de lletres 