Emili de Vilanova
Emili Vilanova (1840-1905) és un autor fonamental per al costumisme, ja que va més enllà del testimoni d’una època i crea una literatura de gran valor. D’una banda, sap captar molt bé el món real, amb molta precisió; de l’altra, demostra clarament la riquesa de la llengua catalana. Gràcies a ell, l’article o quadre de costums obté una forma literària fixada, un model a seguir.
Vilanova crea un món propi, que conté una galeria de personatges i situacions molt variada, que permet reconstruir fragments de la vida de finals del segle XIX. El seu objectiu era retratar la menestralia (l’estament de les arts mecàniques) i de les classes populars del barri barceloní de Santa Maria del Mar. Té una visió del món nostàlgica, elegíaca, poetitzada. Al fons, però, s’hi veu tot de detalls que descriuen la condició humana, i que mai canvien. Combina el bon humor i la cordialitat amb una certa crítica social, sobretot davant personatges vanitosos i hipòcrites que canvien el món que ell retrata.
Una mà de lletres 