El llibre del feits de Jaume I
És la primera de les quatre grans cròniques i va ser escrita entre 1240 i 1274 amb la participació directa del rei Jaume I. Té un marcat caràcter autobiogràfic.
- Autor: tots els indicis fan pensar que Jaume I va ser l’inspirador de la crònica, ja que dictava als seus copistes els seus records i les seves vivències. Per això el narrador s’expressa en primera persona del plural (plural majestàtic): “e la major partida, on nós erem, fo en lo port de Salou […]”.
- Fets històrics narrats: explica els fets més importants de la vida de Jaume I (1207-1276): el seu naixement, la pèrdua del seu pare a la batalla de Muret, el casament amb Elionor de Castella, les conquestes de Mallorca i València, la revolta dels nobles aragonesos, la visita al Papa, la conquesta de Múrcia, les guerres internes a Catalunya…
- Trets peculiars: el to autobiogràfic li atorga un realisme notable (el rei s’hi mostra ara tendre ara bel·licós) i proporciona intimisme a la narració (amb detalls de la vida quotidiana); s’hi fa palès un clima heroic per influència dels poemes èpics prosificats, com també un cert providencialisme: Déu regeix els esdeveniments històrics; aquí les victòries dels catalans són atribuïdes a la voluntat divina.
- Estil i llengua: L’estil del Llibre dels feits és viu i ràpid, molt espontani i poc acurat; els parlaments dels protagonistes es reprodueixen en estil directe. La llengua destaca per l’ús sovintejat d’expressions populars, els personatges parlen en la seva llengua materna i hi abunden els aragonesismes.
Una mà de lletres 